INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE

L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

1. La Guerra del Francès (1808 – 1814) 1808: les tropes de Napoleó entren a Espanya. Provoca una guerra contra l’ocupació francesa (Guerra

de la Independencia/Guerra del Francès). Es produeix una doble situació política:

El règim oficial de Josep Bonaparte (Josep I), de talant liberal. Un govern clandestí que actua en nom de Ferran VII. Impulsa les

primeres transfoemacions de caire liberal recollides a la Constitució de 1812.

Un cop acabada la guerra torna Ferran VII. El nou estat liberal no és acceptat per la majoria de la població ni pel mateix rei. Ferran VII reinstaura l’antic règim i l’absolutisme

Napoleon Bonaparte,ocupa Espanya ambel seu exèrcit el 1808.

Josep Bonaparte,germà de Napoleon,rei d’Espanya (Josep I)durant l’ocupaciófrancesa.

Ferran VII, rei d’Espanyades del 1814, després de la Guerra del Francès.

Representants de les Corts de Cadis, convocadespels resistents a l’ocupació francesa, celebrant lapromulgació de la primera constitució espanyola:la Constitució de Cadis, 1812.

2. El regnat de Ferran VII (1814 – 1833) Tot el període es caracteritza per l’enfrontament entre absolutistes i

liberals. Es divideix en tres períodes:

A: 1814 – 1820, reinstauració de l’absolutisme i repressió sobre els liberals.

Revoltes contre aquesta situació. El 1820 triomfa del pronunciamiento de Riego

B: 1820-1823, Trienni Liberal. Ferran VII es veu obligat a acceptar la Constitució de 1812. Mesures de tipus liberal. Intervenció europea (Santa Aliança) i retorn de l’absolutisme.

C: 1823 – 1833, Dècada Ominosa: Persecució dels liberals. Greu crisi econòmica que forcen al Rei a acceptar algunes mesures de caire liberal Conflicte dinàstic entre Isabelins (liberals) i Carlins (absolutistes)

Ferran VII mor el 1833, deixa la corona a la seva filla Isabel, prèviament havia anul·latla llei sàlica segons la qual la successió a la corona espanyola es transmet només per via masculina. D’haver-se mantingut aquesta llei el successor hagués estatel germà de Ferran VII, Carlos Maria Isidro.Aquest és l’origen dels enfrontaments entre isabelins (amb el suport dels liberals) iels carlins (amb els suport dels partidaris de l’absolutisme).

3. El regnat d’Isabel II (1833 – 1868) Els liberals accedeixen definitivament al poder. El liberalisme espanyol està dividit entre:

Moderats: liberalisme conservador, sobirania compartida, sufragi censatari, restricció de llibertats, defensors de la propietat i dels interessos dels més rics, l’alta noblesa i l’alta burgesia.

Progressistes: liberalisme més obert, sobirania nacional, sufragi censatari però més ampli, més llibertats, defensen els interessos de la mitjana i petita burgesia.

La Corona dóna suport als liberals moderats. Apareixeran els demòcrates partidaris d’un liberalisme més obert,

sobirania popular i un ampli règim de llibertats. Més tard apareixeran els republicans.

3. El regnat d’Isabel II (1833 – 1868) –2- Els carlins defensen l’absolutisme i la tradició. La derrota en les

tres guerres carlines fa inviable el seu projecte. Entre 1833 i 1868 els moderats van estar pràcticament sempre al

poder (amb el suport de la monarquia) amb petits parèntesis en què són els progressistes els que tenen el govern, gràcies a pronunciaments militars d’oficials d’aquesta tendència.

Desprestigiats els moderats i la reina Isabel II després de tants anys de poder, el setembre1868 es produeix un moviment revolucionari que obliga els moderats a deixar el poder i a la reina a deixar el país.

Les constitucions espanyoles de 1837 i de 1845 que recullen els principis del liberalisme progressista i del liberalisme moderat, respectivament.

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874) LA REVOLUCIÓ DE 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC.

2. La Gloriosa

L’oposició L’oposició (progressistes i demòcrates) unifica accions per treure els moderats del poder.

 Signen el Pacte d’Ostende (1866):

Posa les bases per a una cció revolucionària.

La forma de govern es decidira al Parlament després d’unes eleccions triades amb sufragi universal.

El 1867 s’hi afegeix la Unión Liberal (aporta molt suport militar).

 Setembre 1868, la marina es revolta contra Isabel II i el seu govern, s’hi afegeix el gral. Prim.

 A moltes ciutats espanyoles es formen Juntes Revolucionàries:

Fan crides al poble.

Exigeixen la fi de la monarquia borbònica.

Demanen la democratització de la política espanyola.

Volen l’abolició de les quintes i els consums.

 El govern dimiteix i la Reina se’n va a l’exili.

 Les primeres setmanes el poder està en mans de les Juntes Revolucionàries.

 A primers d’octubre els signants del Pacte d’Ostende es fan amb la direcció del moviment.

 Es constitueix un govern provisional: Prim, cap de govern (progressista); Serrano, regent (unionista). Demòcrates i republicans queden al marge del poder.

 Ordenen dissoldre les Juntes Revolucionàries per evitar canvis radicals.  

 

 

 

judicial.

 

   

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874) -2- 3. El govern provisional i la Constitució de 1869.

 Es constitueix un govern provisional amb Prim i Serrano al capdavant.

Posa en marxa un programa de reformes i convoca eleccions* a Corts Constituents.

 Guanya la coalició governamental (progressistes, unionistes i un sector dels demòcrates).

 Catalunya els Republicans Federals guanyen 21 escons dels 37 en joc.

 S’aprova una nova Constitució (1869):

Ampli règim de llibertats (de residència, d’ensenyament, de culte, d’inviolabilitat del correu).

Sobirania nacional. Sufragi universal masculí. Monarquia, forma de govern. El rei només sanciona o promulga les lleis.

Estableix una monarquia democràtica, amb preeminència del poder legislatiu i independència del poder

5. Transformacions econòmiques i socials La instauració de l’estat liberal fa possible l’accés al poder de la

burgesia, la consolidació de l’economia capitalista i la societat industrial.

En el cas de l’Estat espanyol: La població va créixer però no a tot arreu es va aprofitar per al

desenvolupament industrial. L’agricultura de mercat es desenvolupa només en algunes zones. La indústria es va mecanitzar a Catalunya (tèxtil) i País Basc

(siderúrgia). Al segle XIX Espanya és encar una societat predominantment

agrària. Catalunya es transforma i al darrer terç del s. XIX ja és un territori

industrialitzat.

6. El moviment obrer. Aplega el conjunt de totes les organitzacions dels obrers

en defensa dels seus interessos col·lectius. Neix a mida que creis el proletariat i la industrialització

endureix les seves condicions de vida i de treball. Neix a Catalunya. Les primeres manifestacions de l’obrerisme es va fer de

manera espontània, descoordinada i violenta: ludisme. Es desenvolupa des de dues posicions ideològiques: el

marxisme i l’anarquisme.