CULT

URA

GRÀ

FICA

VASAVA#PORTADAMARTA MARISTANY#4 il·lustració | plumilla, tinta xina i aiguaAITOR GARCÍA#5 il·lustració | llapis | tipo: Prestige Elite Std (Clayton Smith)GORANE MARCILLA#6 composició tipogràfica | tipo: Oranda (Gerard Unger)NÚRIA TORT#7 il·lustració | rotring i llapis | tipo: handmadeMARTA SALARICH#8 composició tipogràfica | tipos: Avant Garde (H. Lubalin) i Letter Gothic (R. Robertson)GEORGINA TOLOSA#9 il·lustració | rotringCARLOS RODRÍGUEZ#10 il·lustració | rotuladorADRIÀ VENTURA#11 il·lustració | bolígrafORIOL PASCUAL#12 il·lustració | pentelVIOLETA NOGUERAS#13 il·lustració | pentelLÍDIA SARDÀ#14 composició tipogràfica | bolígraf | tipo: handmade

COL·LABORADORSHECTOR LORENZO#15 estampació | foam i goauche | tipos: handmade i Courier (Howard Kettler)ANDER COMA#16 composició nodebox | tipo: Helvetica Bold (Max Miedinger) JONG IN KIM#17 il·lustració | bolígraf

MODERN:

CONCEPTE DEL PRÒXIM NÚMERO: ÍDOLSi vols col·laborar envia’ns la teva creació a l’adreça: mail@sensesangs.comDescarrega’t la plantilla a: www.sensesangs.com

YO PENSABA QUE SER MODERNO CONSISTÍA EN TENER DOS PAPÁS O DOS MAMÁS

4

5

6

7

8

M///////////////// modern///////////////////////// diuen que tot torna

9

10

11

12

13

14

15

16

17

edito

rialCOL·LECTIU

SENSE SANGS Aitor GarcíaGorane MarcillaVioleta NoguerasOriol PascualCarlos RodriguezMarta SalarichLídia SardàGeorgina TolosaNúria TortAdrià VenturaMarta Maristany

PUBLICACIÓ 03Aquest número s’ha tancat el dia 29 de setembre del 2009 sota els efectes de la calor i la mandra, però sense perdre la il·lusió.

EDITA SENSE SANGS

DISSENY PORTADAVASAVA

PAPERPaper ecològic de 120g i cartrolina de 160g

REPRODUCCIÓElectrografia

TIPOGRAFIESUnivers (Adrian Frutiger) Chaparral (Carol Twombly)

Amb tots els respectes per en Frutiger i la Twombly, hem fet ús pirata de les seves tipografies. MÉS VENTES ÉS IGUAL A TIPOGRAFIA LEGAL

SENSE SANGS La revista neix de la neces-sitat de crear un espai on expresar-nos lliurement; per això qualsevol idea és ben rebuda. D’un concepte inicial sor-geixen múltiples respostes. A cada monogràfic es suggerirà un tema que cadascú podrà resoldre amb total llibertat.

COL·LABORACIONSSi vols col·laborar, a cada número tenim vàries pàgi-nes destinades a aquest fi. El criteri seguit per escollir els col·laboradors serà senzill: els que rebem primer i no hagin participat en el número anterior.

PRÒXIM CONCEPTEEl concepte de la següent revista és “ídol”. Envia’ns la teva creació a l’adreça:mail@sensesangs.com

AGRAÏMENTSGràcies a la gent que ha tingut la paciència d’esperar aquest número durant tot l’estiu. Agraïm també a en Jaume Pujagut la seva confiança envers el col·lectiu.

COL·LABORA: BAU ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

WWW.SENSESANGS.COM

ADVERTÈNCIA:

SI PORTES ULLERES DE PASTA, PANTALONS DE PITILLO, BAMBES DUNK, COLORS FLUOR, VISITES EXPOSICIONS EL DIA DE LA INAUGURACIÓ, FAS SERVIR PARAULES EN ANGLÈS, ESTUDIES DISSENY, PORTES COLLARETS GROSSOS I PLASTICOSOS, ESCOLTES CANTAUTORS SUECS, PRENS COCKTAILS, VAS A FESTIVALS DE MÚSICA EXPERIMENTAL, T’INTERESSA LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC, MIRES PEL·LÍCULES EN VERSIÓ ORIGINAL, SEGUEIXES BLOGS, T’AGRADEN ELS DIRECTORS DE CINEMA ASIÀTIC I VEUS MÉS QUE UN QUADRE BLANC EN EL “BLANC SOBRE BLANC” DE MALEVICH; A PART DE LA POSSIBLE OFENSA QUE POTS PATIR AL LLEGIRAQUEST NÚMERO DE SENSE SANGS, SÀPIGUES QUE ETS UN “MODERNO” I NO ENS SAP GREU.

VASAVA#4 | RUPTURA CON LA MODERNIDAD#14 | EXPOSICIONS-CONCURSOS-RECOMANEM#18

4

5

NO VOLEM SER UN ESTUDI DE TENDÈNCIA, SINÓ QUE VOLEM QUE SIGUI TENDENCIÓS, ARBITRARI, INCOMFORMISTA I SORPRENENTAixí es presenta Vasava, un estudi de disseny diferent i vivencial, creat l’any 1997 per Bruno i Toni Sellés. Juntament amb la resta de l’equip actual, són capaços d’aprofundir en diverses temàtiques i desenvolupar-les; amb un ampli ventall de registres i amb vocació d’experimentació, aprenentatge i actualització constants.

A Vasava tenen la capacitat de combinar els encàrrecs de clients amb projectes propis, la qual cosa els ha servit per modelar la seva trajectòria i assolir objectius molt diferents als que s’haurien pogut obtenir si només haguessin desenvolupat encàrrecs externs.

6

D’on vé el nom de Vasava?Inicialment varem començar amb la

denominació “Vasava Artworks”.Vasava que és un nom amb una bona composició formal i sonoritat i Artworks que definia la idea i objectius de l’estudi. Amb el temps aquest segon terme ha caigut i ha quedat únicament Vasava.

Com us organitzeu a l’estudi?Tenim un cert caos premeditat i hem

evitat fins a hores d’ara tenir un aparell burocràtic crescut. No comptem amb recepcionista, telefonistes, secretàries ni comptables en plantilla.Som una colla de gent amb diversos per-fils que compartim vivències i bastantes hores. Hi ha dissenyadors, animadors, programadors però tots compartim un mateix ambient i tots participem de tot, independentment de que cada un tingui tasques pròpies.

Qui forma l’estudi? Hi ha alguna persona especialitzada en una cosa en concret?

Tenim un lema: som especialistes de la no especialització. Això vol dir que intentem que cada peça encaixi amb la següent; no fa falta que sigui un encaix perfecte però si eficient i aportatiu. No busquem un segell únic i específic, tot el contrari, volem que cada treball sigui una oportunitat per reflexionar i aprendre, i sumar a allò que hem après amb anterioritat. Això té a veure amb la tipografia, però també amb tota la resta.

>>

7

Quins serveis ofereix Vasava?Com deia abans la no especialització

ens permet fer projectes en diferents segments, sempre amb ulls nous, i és això el que busquem. Cada client, cada situació és única, i per tant, intentem buscar la millor manera de comprendre el que es necessita en cada ocasió. Habitualment, ens agrada participar en projectes de comunicació on podem aportar valor i diferenciació. Sobretot en àmbits com l’identitat corporativa, disseny editorial, websites, interactius, gràfica audiovisual, motion graphics, informació, campanyes, il·lustració, tipografies, etc.

Quina relació hi ha entre l’estudi Vasava i la galeria Vallery? D’on prové la idea?

D’alguna manera el seu nom ja denota la intenció (Va-llery: Vasava-Gallery).Per a nosaltres Vallery, filla de Vasava, neix com un projecte extensiu i es dedica a les coses que no podem fer de manera

quotidiana a Vasava per la seva pròpia naturalesa. Al fundar-la parlavem d’un mirall virtual al qual s’hi podia entrar, un país de les meravelles d’avui on els somnis són el més important. No deixa de tenir ironia, doncs nosaltres no som ni botiguers ni galeriestes, però aquí està la gràcia, en ser atrevits.

Què són per vosaltres els anomenats projectes ‘Non-profit’?

Hem anat duent a terme projectes en diversos àmbits i diferents temàtiques.Els projectes non-profit han estat un vehicle per fer gimnàstica, per estar més en forma i oberts a fer coses que, si no hagués estat així, no hauriem pogut fer. Normalment són projectes que ens han costat temps i diners. No han tingut cap continuïtat comercial i només ens han servit per experimentar, compartir i gaudir del plaer de fer-los.

Què considereu important en el disseny gràfic? Quina és l’escència d’aquest?

El disseny ha de ser un instrument de comunicació i expressió, però també d’investigació i reflexió.

Pel què hem pogut anar observant en la vostra feina, són moltes les vegades que interveniu o “tunejeu” les tipografies...

Estan per això. Per a utilitzar, revisar, recompondre, jugar, etc.Fer tot allò que imagines. Penso que això és del que es tracta, de deixar-se portar amb innocència i amb coratge. A vegades el que necessitem és un text ben posat, sobri i

sense artificis, però en altres ocasions busquem que el pes del missatge estigui en com es dibuixa la tipografia...

Us agrada descobrir noves tipografies o treballeu sempre amb les mateixes?

Estem sempre en recerca de tipos i de totes les coses que ens puguin enriquir.

8

Cada client, cada situació és única, pel que intentem buscar la millor manera de comprendre el que es necessita en cada ocasió.

>>

9

10

El procés experimental és una actitut, una voluntat. El creatiu és un sentiment, una emoció, un vehicle.

11

Quin paper considereu que té el disseny gràfic en l’actualitat?

Cada dia te més presencia, és una cosa que es retroalimenta i cada cop hi ha més professinals i està en procés de normalització professional.

Com definirieu els vostres dissenys?En alguna ocasió els hem anomenat

“Hipercalorics”.

I des d’un punt de vista tipogràfic?Exagerats, generosos, retro-moderns,

ampulossos, escarrancits, minimalistes, sobervis... Tot depèn de la funció que tinguin o del que es tracti.

Una vegada us han plantejat un projecte nou, com l’afronteu?

Cada cop d’una manera. Es tracta de no repetir camins. Normalment, fem ponts que només travessem un cop. No es tracta de buscar solucions fàcils, els difícils aporten més.

Considereu que sou un estudi que marca tendència en el disseny? 

No volem ser un estudi de tendència; volem que sigui tendenciós, arbitrari, incomformista, sorprenent, etc.

Com vinculeu el procés experimental amb el procés creatiu?

Són dues coses diferents però alhora també complementàries. El procés ex-perimental és una actitut, una voluntat. El creatiu és un sentiment, una emoció, un vehicle.  Alguna cosa que surt des de dins. Una alquimia similar a la del cos i l’esperit, la ment i l’ànima...

>>

12

Quin futur li espera a Vasava?En principi, seguir endavant fent el

que fem i esforçant-nos més cada dia. I molt important, sense perdre aquesta capacitat de fascinació i implicació que hem tingut sempre, des dels orígens.

Com expresseu les idees o conceptes per mitjà de la tipografia?

S’intenta investigar, descobrir, jugar... En algunes ocasions la tipo és l’element principal, en altres acompanya per donar sentit al missatge. Com deiem abans, procurem no treballar sempre en una sola direcció, busquem camins que ens ajudin a aportar emoció, sensacions i tensió al missatge. La suma d’actuacions és el que dóna la identitat, sabem que les nostres propostes són ben diferents entre sí, però al mateix temps tenen un fil invisible que les uneix. És important una bona i cuidada sel·lecció tipogràfica en un disseny, ja que la tipo és l’element que denota amb més contundència la personalitat del missatge.

Heu dissenyat mai alguna tipografia? Cada dissenyador és un possible

creador. Tots portem un tipògraf a dins i ens agradaria fer-ne una . El que passa és que és difícil fer alguna cosa nova i que tingui cap i peus. Però, si a més a més conseguim fer-ho, desprès ve la segona part que és sistematitzar-ho i això és molt tediòs i avorrit...

Tres eines de treball bàsiques...Dues opcions: el quadern, la càmera de

fotos i la wacom; o llapis, paper i CS4.

I per últim, una sobre “modernos”: Què en penseu de les ulleres de pasta i de la moda dels pantalons de ‘pitillo’?

Com tot, són coses que estàn de moda, o millor dit, han estat. Sempre hi ha algú pensant que és el proper que es portarà, potser són potes d’elefant o camals curts.

Si en vols saber més: www.vasava.es

13

14

RUPTURA CONLA MODERNIDAD

15

RUPTURA CONLA MODERNIDAD

En 1964 llega desde Alemania el que será el máximo representante de la New Wave, Wolfgang Weingart. En su origen fue influenciado por Emil Ruder y Armin Hofmann, pero pronto sus conocimien-tos le sirvieron para buscar una nueva solución tipográfica más adaptada a su época. Lo que Weingart buscó, desde su gran conocimiento del estilo tipográfico internacional, fue comunicar un nuevo

espíritu, cuestionando de esta forma las normas que establecieron los maestros suizos. Rechazó el ángulo recto y exploró la intensidad de la página buscando unas disposiciones más alegres e intuitivas. El desarrollo y la expansión de la fotocom-posición propiciaron que W. Weingart se alejase del diseño puramente tipográfico y explorase la técnica del collage. Usando un pequeño repertorio de tipografías,

Durante los cincuenta surgió en Suiza y Alemania el Estilo Tipográfico Internacional, caracterizado por diseños claros y objetivos, y tipografías sans-serif. Todo esto pronto cambiaría con la llegada de los nuevos diseñadores de la New Wave.

16

básicamente la Akzidenz Grotesk, y con imágenes tratadas con puntos de medio tono y modelos moaré exploró los sistemas de películas como medio de comunicación visual.

En el año 1968, tras jubilarse Emil Ruder, Weingart accede a su puesto de profesor en Basilea. La escuela era un punto de referencia para estudiantes de todo el mundo como April Greiman, Dan Friedman y Willi Kunz, que asumieron las

ideas de Basilea y las exportaron a los EstadosUnidos donde las enseñaron y practicaron. Esto favoreció la difusión de las ideas que exploraron los diseñardores de la New Wave: tipografias sans-serif, trazos escalonados, líneas trazadas interrumpiendo y energizando el espacio, tipo diagonal, mezcla de italica y/o cambios de peso dentro de las palabras y la inversión de las tipos

por medio de una serie de barras. Ya en 1977 aparece una de las primeras y más tempranas aplicaciones del término postmodernismo en una exposición celebrada en Chicago que, irónicamente incluía obras de Steff Geissbuhler, April Greiman, Dan Firedman y Willi Kunz.

Pero no solo en Suiza tuvo lugar esta ruptura. Después de los acontecimientos del Mayo del 68 y de la disolución de la Internacional en 1972 un movimiento juvenil y proletario comienza a surgir en el Reino Unido, tomando el relevo del movimiento Situacionista francés y parte de su estilo, si así puede llamarse, el détournement (método basado en darle la vuelta a las cosas reutilizarlas para mostrarlas tal y como son creando un nuevo discurso). La política conservadora y la decadencia social propició que la anarquía fuera vista como algo creativo. El estilo y la moda se convirtieron en elemento de expresión personal e individual.

Los Sex Pistols consiguieron una línea gráfica coherente con el movimiento Punk. Esto se logró gracias a Jamie Reid quién a principios de los años 70 trabajó como grafista para la revista “Suburban Press”, en la que se publicaban textos situacionistas, y de la que asumió el détournement como uno de los principios de la estética Punk: tipos mezclados, letras recortadas de folletos, revistas y periódicos, colores

Esta ruptura con las normas demostraba que el diseño estaba al alcance de todos

17

chillones, exageradas fotoreducciones, formas recortadas o rasgadas y distri-buciones espontáneas. Con esta nueva gráfica más libre y suelta Reid consigue formas de trabajo menos restrictivas y un interés por las autopublicaciones y las revistas urbanas. Esta ruptura con las normas y el hecho de que se asociara a un movimiento musical demostraba que el diseño gráfico estaba al alcance de todo el mundo, lo que propició que la entrada de las nuevas tecnologías fomentara el debate.

Con la pérdida de valores fijos y la falta de una metodología, estos diseñadores posmodernos se encontraron de repente ante una situación de total orfandad en el campo teórico. Para suplir este vacío se volvieron a recuperar las anteriores teorías postestructuralistas del lenguaje, surgidas en el entorno de la filosofía francesa de los años 60. La posmoderni-dad trajo profundos cambios enraizados en una nueva cultura y nuevos valores sociales. Los jóvenes diseñadores solían desconfiar abiertamente de los ideales progresistas de la modernidad y de sus representantes. Usaban la apropiación, la parodia y también el homenaje de los estilos pasados en su leguaje gráfico, con con la finalidad de hacer del diseño algo más divertido. Buscaban de ésta forma una libre interpretación del significado, dejándolo completamente abierto.

Arriba: Pàgina de la revista Typografische MonatsblätterWolgang Weingart | 1972

Abajo: Typographic Process, Nr 4. (Símbolos tipográficos) Wolfgang Weingart | 1971-1972

18

MACBAdel 23 d’octubre al 10 de generLA ANARQUÍA DEL SILENCIO. JOHN CAGE Y EL ARTE EXPERIMENTALL’exposició revela totes les estratègies radicals utilitzades per John Cage per a perfeccionar la composició i ampliar els seus paràmetres, forjant un nou camí rellevant per a la generació d’artistes posteriors a Jackson Pollock.

DHUBdel 16 de juliol al 13 de desembreEFECTE SOUVENIR. FETITXES DE VIATGE, MÉS ENLLÀ DELS TÒPICSQui no ha comprat alguna vegada un souvenir durant les vacances per a regalar a un amic o bé per recordar per sempre més el viatge somiat? Disseny Hub presenta l’exposició “Efecte Souvenir” dedicada a aquest objecte kitsch situat en el terreny de la nostàlgia que gairebé mai falta en cap viatge.

MUSEU MARÍTIMdel 17 de setembre al 18 d’octubreVAYA VALLA! Un viatge pels cinquanta anys de la Revolució cubana a través de les seves tanques publicitàries. Per primer cop, s’exhibeixen un centenar d’imatges fora del seu context -l’espai públic- per reduir la seva mida i conviure en proximitat.

CARNAVAL 2010 DE CARTAGENAFINS EL 20 D’OCTUBRE DEL 2009Cartell vertical 65x45cmPremi: 1.000€www.cartagena.es

FESTES MAJORS DE BENIDORM FINS L’11 DE NOVEMBRE DEL 2009Cartell 50x70cmPremi: 1.500€www.benidorm.org

COFRADÍA AMIGOS DE LOS NABOSFINS EL 30 DE NOVEMBRE DEL 2009Cartell format lliurePremi: 600€www.amigosdelosnabos.com

EUROPE DAY 2010FINS EL 30 DE NOVEMBRE DEL 2009Cartell 420×594 mm1r premi: 2.000€ o2n i 3r premi:1.000€www.designeurope2010.eu

HUGOCREATE.COM, RONDA 11FINS EL 31 D’OCTUBRE DEL 2009Poster publicitariGuanyador: 500$ i publicació a i-D10 millors: 500$ en metàl·licwww.hugocreate.com

EXPOSICIONS CONCURSOS

HOW TO MAKE BOOKS // ESTHER K. SMITH // ED. PURGATORY PIE PRESSAquest llibre ensenya pas per pas (explicació + il·lustració) com fer artesanalment desde fanzines fins a enquadernacions luxoses. Un llibre molt amè amb il·lustracions poc corrents en el món de les instruccions i ple d’anècdotes de l’autora. Un únic inconvenient: està en anglès.

LETRAG // WWW.LETRAG.COMDescobreix tota la informació relacionada amb el món de la tipografia: classificació, glossari, articles, història, enllaços, identificació d’estils de lletra, tipografies més comunes... Molt útil.

ARRÒS COVAT // BLOGS.TV3.CAT/ARROSCOVATEn aquest blog es pot seguir la sèrie creada per Juanjo Saez sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant. El protagonista és un dissenyador gràfic amb el pensament constant que se li cova l’arròs.

19

RECOMANEM