8/19/2019 ACESinfo 57

1/32

acesinfo57ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENTITATS DE SALUT · WWW.ACES.ES · Hivern 2016 

SUSANNAH FOXDirectora de tecnologiadel Departament de Salut i Serveis Humansdel Govern dels Estats Units

«Cada individu té la capacitat de millorarla salut i el benestar del conjunt».

EL REPORTATGEJornada sobre gestió assistencialdels accidents de trànsit

ACTIVITAT ACESJornada IDIS

Aportant valor

8/19/2019 ACESinfo 57

2/32

8/19/2019 ACESinfo 57

3/32

8/19/2019 ACESinfo 57

4/32

4

EDITORIAL

L’arribada al Departament de Salut del conseller Antoni Comín ha desper-tat les primeres reaccions abans dels habituals 100 dies de cortesia.

I és que, només d’arribar, el nostre conseller de Salut ha posat sobre lataula un debat que no per ser conegut deixa de tenir tot el sentit de seguirreflexionant-hi.

És evident que, en ser un debat de la màxim importància partidària, posaen evidència la gran separació que hi ha entre unes opcions polítiquesi unes altres, com un reflex, de vegades no del tot fidel, de les diferentsprioritats, coneixements i valors que té la ciutadania.

Al nostre entendre, encara que aquest debat sigui procedent, té el no gensmenyspreable risc de posicionar els agents del sistema en pols antagò-nics, i sovint aparentment irreconciliables, en un moment històric en quèel consens és un clar valor.

No creiem que fos aquesta la seva intenció, sinó complir un acord parla-mentari, a parer nostre, val a dir, força incomprensible i improcedent enalgun dels extrems, ja que el creixement econòmic no pot estar al margedel debat sobre el sistema de salut.

De fet, el conseller Comín va explicitar durant quasi dues hores en la sevacompareixença a la comissió de salut del Parlament un reguitzell de me-sures i propostes que de moment han passat desapercebudes i mereixenmés camí.

Les fórmules de gestió i priorització de les llistes d’espera, la incorporació

de l’atenció centrada en la persona com a eix de l’actuació del CatSalut,un pla directiu d’urgències, la defensa de la diversitat de proveïdors pergarantir millor la necessària flexibilitat de qualsevol sistema, un registrede contractes transparents als ciutadans i una nova crida al pacte pel sis-tema de salut del segle XXI, són només alguns dels temes enunciats queconsiderem de gran valor i en què ens sentim convocats a participar.

Creiem que el conseller és conscient que en 17 mesos no pot canviar elmón, però sí que pot continuar explorant els camins del progrés veritablei objectivable.

Si el conseller no és un xaman i com a bon explorador ens convoca a tots,nosaltres hi serem els primers.

XAMANS O EXPLORADORS

EDITAAssociació Catalana d’Entitats de Salut (ACES)Muntaner, 262 - 08021 BarcelonaTel.: +34 932 091 992 - Fax: +34 932 010 992aces@aces.es - www.aces.es

CONSELL EDITORIALCristina Contel, Frederic Llordachs, Sergi Freixes,Lluís Monset, Joan Nadal, Odalys Peyrón,Albert Punsola, Isidre Rodríguez

DIRECCIÓ GENERALLluís Monset

REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ EDITORIALCos 12 comunicacióRafael Ramos, 32 - 08338 Premià de DaltTel.: 655 171 944info@cos12.com - www.cos12.com

DISSENY I MAQUETACIÓEstudi FreixesSanta Rosa, 26 - 08320 El MasnouTel.: 607 984 010sergifreixes1@gmail.com

FOTOGRAFIAXavi Gómez, Luis Tato

REVISIÓ LINGÜÍSTICAGemma Garrigosa

PUBLICITAT

Isidre RodriguezTel.: +34 932 091 992 - 605 905 710empreses@aces.es

DIPÒSIT LEGAL: B-15206-2012

8/19/2019 ACESinfo 57

5/32

Hivern 2016 · 5

PARLEM-NE

Actualment, vivim mo-ments de molta incertesaque condicionen les or-ganitzacions, no només

en el desenvolupament de laseva pròpia activitat, sinó quetangencialment es veuen expo-sades a uns riscos i unes ame-naces que adquireixen especial

importància en el capítol de latecnologia  versus  la cibernètica.

El cibercrim ha guanyat més di-mensió econòmica a escala mun-dial que el narcotràc. Ja no no-més parlem de robar diners, estemsobretot parlant de l’enorme ne-goci que comporta el trànsit d’in-formació obtinguda il·lícitament

mitjançant ciberatacs. Al mercat

negre, la internet profunda, ja espaga més per un historial mèdicque per una targeta de crèdit.

Les noves tecnologies aplica-des a les eines de diagnòstic, laconnexió a internet dels serveis

sanitaris, els terminals mòbils delpersonal i els serveis en línia peratendre el pacient, no fan sinóagreujar el nivell d’exposició de

les organitzacions sanitàries alsatacs d’un hacker. I no oblidemque el cibercrim és un negoci, demanera que ataca on té més faci-litat d’accés perquè hi ha menysmesures de seguretat.

Hi va haver un temps en quèn’hi havia prou de tenir un antivi-rus. Avui dia això ja no garanteix

la ciberseguretat. Els ciberatacss’estan perfeccionant contínua-ment i evolucionen a una velocitat vertiginosa, i això fa que ens en-frontem avui a una realitat virtualmolt més complexa i dinàmica,

que requereix la implantació d’un

sistema de gestió de la seguretatde la informació, o SGSI.

La continuïtat i la viabilitat delnegoci d’una organització sani-

tària poden córrer perill si no esgestiona adequadament la ciber-seguretat. Cada organització ésun món particular, però, indepen-dentment de les dimensions quetingui, necessita actuar en aquestcamp en els aspectes següents:

p Avaluar quins riscos es tenen iprioritzar com es poden mitigaren funció dels recursos de què

pugui disposar.p Conscienciar i formar els col·la-

boradors en conceptes bàsics deciberseguretat, perquè cal nooblidar que molts incidents te-nen origen en l’error humà in- voluntari.p Revisar aquells processos més

crítics per assegurar la conti-nuïtat del negoci davant d’unincident de seguretat.

p Revisar els contractes amb elsproveïdors per assegurar quequedin cobertes les clàusules re-latives a la ciberseguretat.

p Contractar una ciberasseguran-

Una bona preparació contra els ciberatacs és garantia de continuïtati viabilitat per a una organització sanitària.

El repte de la ciberseguretat

JAVIER MIRALLASConseller de Presidència, Mnemo

«Al mercat negre, lainternet profunda, ja espaga més per un histo-rial mèdic que per unatargeta de crèdit».

ça que cobreixi les contingènciesderivades d’un cibersinistre ique normalment no estan in-closes en les assegurances ha-bitualment ja contractades.

p Implantar tecnologies per acon-seguir el nivell de protecció iprevenció que requereixi l’orga-nització.

p Auditar periòdicament el siste-

ma de ciberseguretat per asse-gurar que es manté al dia i s’im-planten les accions correctoresoportunes.

Sense oblidar, nalment, que

les noves lleis de compliance penalfan recaure en els administradorsde la societat noves responsabili-tats penals, ja no només mercan-tils, per la qual cosa és necessaritenir un programa de complimenti prevenció de riscos penals, entreels quals la ciberseguretat ha deser un dels punts clau per tenir encompte.

8/19/2019 ACESinfo 57

6/32

6

L’ENTREVISTA

SUSANNAH FOXDirectora de tecnologiadel Departament de Salut i Serveis Humans delGovern dels Estats Units

de millorar la salut

«Cada individu té la capacitat

i el benestar del conjunt».

Susannah Fox és llicenciada en Antropolo-gia per la Universitat de Wesleyan. La sevaresponsabilitat com a directora de tecnolo-gia del Departament de Salut i Serveis Hu-mans (HHS) del Govern dels Estats Units

consisteix a ajudar la direcció d’aquestdepartament a aprofitar el poder de la in-formació, la tecnologia i la innovació permillorar la salut i el benestar del país.

Fox ha estat recentment emprenedora resi-dent a la Robert Wood Johnson Foundation.També ha assessorat organitzacions, comla Collaborative Chronic Care Network,que treballen per millorar la prestació deserveis mitjançant la inclusió de les per-sones amb malaltia inflamatòria intestinal,

diabetis i fibrosi quística en els seus equipsd’innovació. Anteriorment, Susannah Fox va ser direc-tora associada del Projecte Internet al PewResearch Center, on va ajudar a quantificari explicar l’impacte social d’internet. Va serpionera en mètodes d’investigació participa-tiva per entendre com la tecnologia de la in-formació i les xarxes socials afecten el sectorde la salut i l’experiència dels pacients, fent

especial èmfasi en les persones que viuenamb malalties cròniques i rares.

8/19/2019 ACESinfo 57

7/32

Hivern 2016 · 7

SUSANNAH FOX, DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE SALUT I SERVEIS HUMANS DEL GOVERN DELS ESTATS UNITS

En què consisteix la seva feina com a directora de tec-nologia del Departament de Salut i Serveis Humans delsEstats Units?

El paper del director de Tecnologia en el Departa-ment de Salut i Serveis Humans (HHS) dels Estats

Units és similar al del director d’Innovació. Ajudo adirigir l’IDEA HHS Lab (hhs.gov/idealab), que va ser

creat el 2013 per millorar la manera com el Departa-ment de Salut i Serveis Humans (HHS) duu a terme

la seva missió. Aquest esforç es va iniciar com una

resposta a una demanda, tant per part dels treballa-dors com de la ciutadania en general, per promoureavenços en la gestió de l’organització al voltant de

tres principis fonamentals: cada individu té la capa-

citat de millorar la salut i el benestar del conjunt delsnord-americans; les persones adquireixen més poderi inuència quan treballen plegades, i hi ha una solu-ció per a cada problema. L’IDEA Lab s’ha d’entendrecom el pont entre el vell món i la visió d’un nou mónen xarxa, on el valor radica en les idees i el talent

individuals, en oposició a la ubicació de l’individuen una estructura jeràrquica.

El nostre enfocament actual consisteix en una sè-rie de programes i iniciatives que inverteixen en inno- vació interna, aproten la innovació externa i creen

comunitats col·laboratives per abordar qüestions

transversals d’importància estratègica. És un modelque ha atret l’atenció en un sentit positiu d’altresagències del Govern federal, així com de governs

estrangers que, de manera semblant, volen treurepartit de les seves dades i actius tecnològics.

El director de tecnologia també actua d’enllaç en-tre l’HHS i l’Ocina de Polítiques de Ciència i Tec-nologia de la Casa Blanca, que representa la veu desecretari de l’HHS, pel que fa a les polítiques adequa-des i a les decisions estratègiques relacionades ambla innovació.

Creu que avui, gràcies a internet, vivim un veritable can-vi de paradigma en la relació metge-pacient o només unaltre pas en l’evolució d’aquesta relació? Fins a quin puntels metges estan preparats per tractar pacients que obte-nen molta informació de la xarxa?M’agrada adoptar una visió a llarg termini dels can- vis en el panorama de la salut i, en aquest sentit,contemplo el canvi actual, fonamentat en l’accessi-bilitat de les dades i la informació, com un pas mésen l’evolució.

L’HHS s’ha centrat en tres nivells de dades sobrela salut i ha intentat aixecar barreres en el camí cap

a l’obertura. Pel que fa a la població, la nostra Inicia-tiva de Dades de la Salut (www.healthdata.gov) obre

el magatzem de dades del Govern, i això permet a

qualsevol organització comprovar com s’ha desen- volupat la prestació d’assistència sanitària a escalaregional en el passat. D’aquesta manera es podendissenyar, per exemple, plans de salut d’atenció am-bulatòria per a un grup amb uns nivells més alts quela mitjana de necessitat entre les persones que viuenamb diabetis. En l’àmbit pràctic, el nostre treball enl’adopció d’historials mèdics electrònics permet alsmetges i als sistemes de salut poder detectar patronsen la població de pacients que proporcionin pistessobre com millorar la qualitat i la seguretat de l’as-

sistència sanitària.Finalment, a escala individual, la iniciativa Blue

Button dóna als militars veterans i als beneciaris

de Medicare l’oportunitat de descarregar còpies deles seves dades de salut, ja sigui per portar els seuspropis registres, per compartir amb els membres dela família o per tenir-los disponibles per a nou pro- veïdor.

En obrir l’accés a les dades a tots els nivells, per-metem que les dades ueixin cap a on han d’anar.

Podem seguir-ne el rastre i això ens permet fer els

mapes dels turons i les valls de l’atenció de la saluten general i de la pròpia salut en particular. D’aques-ta manera veiem la nostra població –o a nosaltres

mateixos– tal com és realment i, per tant, podem

prendre decisions més adequades.

L’etimologia de la paraula pacient  ens porta al terme llatípatientia , que significa ‘capacitat d’aguantar i submissió’.Quan parlem d’eHealth sembla que ens referim a un tipusde pacient més actiu que s’involucra amb la seva salut.Caldria trobar un altre nom per a aquest nou pacient?La paraula  pacient  es queda curta a l’hora de des-criure el que sabem que és ben cert per a moltes per-sones: són impacients, actius, i reclamen a crits un

paper força diferent del que podien haver tingut en

el passat. He sentit persones que en lloc de  pacient 

«En obrir l’accés a les dades a totsels nivells veiem la nostra poblaciótal com és realment i, per tant, podemprendre decisions més adequades».

8/19/2019 ACESinfo 57

8/32

8

L’ENTREVISTA

fan servir paraules com ciutadà,consumidor i individu. Com va dirun obert i sincer defensor del pa-

cient no fa gaire, «no m’importacom em diguis mentre pugui teniraccés les meves dades». A parer

meu, ara mateix tinc més tendèn-cia a l’acció que a l’anàlisi. Vullajudar a crear un ecosistema quepermeti a les persones obtenir lainformació correcta en el momentadequat perquè puguin prendrela millor decisió per a ells i elsseus éssers estimats.

Quins són els límits d’aquesta invo-lucració del pacient?Partint de la meva observació, fo-namentada en la recerca, crec quela gent tendeix a buscar un met-ge clínic per fer un diagnòstic, untractament i per altres decisionsprofessionals. Les persones encarasón molt respectuoses amb el pa-per que desenvolupen els metgesen el marc de l’assistència sanità-

ria. El que nosaltres aspirem a ferés donar a la gent la informacióque necessita a l’hora de fer unapregunta a un professional, quancal buscar una segona opinió oon cal anar quan decideixen actu-ar en algun sentit.

Durant 14 anys vostè ha portat aterme investigació pionera al Centrede Recerca Pew sobre com la tecno-

logia de la informació i les xarxessocials afecten el sector de la saluti l’experiència del consumidor enaquest àmbit. Creu que el sector ésplenament conscient dels reptesque se li plantegen?Sí, crec que el sector salut és cons-cient del repte que la tecnologia dela informació i les xarxes socials

plantegen a molts nivells. El quem’agradaria recordar-los, però,

és que han de tenir en compte lesoportunitats. Tenim moltes cosesa aprendre dels pacients experts.

 A partir de les dades que s’estanrecollint individualment estem tot just al començament d’una nova

era de salut connectada.Hi ha tota una nova frontera

per a la tecnologia de la salut enel programari, és a dir, en dispo-sitius mèdics i d’assistència. In- ventors a petita escala —i aquíincloc els mateixos pacients—estan creant solucions davant elsreptes, tant en el camp dels trac-taments a la llar com en els cen-tres sanitaris, que ajuden les per-sones a ser més independents i a viure amb més salut i amb més

dignitat. No obstant això, molts

d’aquests innovadors no tenenaccés a les eines i a la informa-

ció que els ajudarien a explorar,provar i aplicar les seves idees adiferents escales. El Govern té unpaper vital en aquest ecosistema.

La meva ocina ha llançat re-centment una nova iniciativa, In- vent Health, que posa el focus enles comunitats d’innovadors quetreballen amb i dins el Govern.De fet, l’HHS ja participa en elstreballs relacionats amb la inno-

 vació de programari a què abansem referia.Per exemple, l’Administració

d’Aliments i Fàrmacs dels EstatsUnits (Food and Drug Adminis-tration) va organitzar recentment

una estimulant competició en ma-tèria de seguretat alimentària que va donar com a resultat cinc inno- vacions de programari destinadesa una detecció ràpida de la sal-monel·la. Igualment, l’Ocina del

Secretari Adjunt per a Preparaciói Resposta (HHS Ofce of the

 Assistant Secretary for Prepared-ness and Response) ha patrocinat

una competició per ajudar elstreballadors d’emergències quehan de localitzar i donar prioritata persones dependents d’equipsmèdic connectats a la xarxa elèc-trica que han patit un tall de cor-rent durant un desastre natural.

I a l’Institut Nacional de Salut(National Institute of Health) unequip ha creat la plataforma 3DPrint Exchange per donar suport

a xarxes d’inventors que estan

creant eines per a la investigacióbiomèdica. Aquesta plataformatambé permet compartir dissenysa demanda, pròtesis de baix cost i

dispositius d’assistència.Invent Health ajuda a tirar en-

davant l’agenda d’innovació delSecretari i l’objectiu estratègicdel Departament per avançar en

el coneixement cientíc, posant

en relleu i donant suport a un

El qüestionari permanent

Quin és la fita mèdica que ha beneficiat més la humanitat?El triomf de la ciència i de dades sobre el misteri, la màgia i les conjectures.Aquesta és, per desgràcia, una lluita constant, però ben digna dels esforçosque hi esmercem. Si hagués de triar una fita, em quedaria amb els postulatsde Robert Koch com a punt de partida.

Com ha de ser la coexistència dels sectors de salut pública i privada?No només hi ha d’haver convivència, sinó també cooperació entre els sectors

públic i privat en la prestació d’assistència sanitària. Aquest és un tema centralde la feina que fem a l’HHS: aprenem dels nostres companys de feina al sectorprivat, igual que ells aprenen de nosaltres.

8/19/2019 ACESinfo 57

9/32

Hivern 2016 · 9

SUSANNAH FOX, DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE SALUT I SERVEIS HUMANS DEL GOVERN DELS ESTATS UNITS

ecosistema en ràpid creixement

d’inventors centrats en el progra-mari de salut i serveis humans. En

facilitar un seguit de compromi-sos ben estructurats amb les partsinteressades, Invent Health iden-ticarà diferents àrees clau per

ajudar a catalitzar la innovaciói fer que tots entenguem millorcom aquest moviment afectarà lanostra feina a l’HHS i al sector engeneral.

Podria donar als nostres lectors una

visió general sobre el projecte BlueButton?La iniciativa Blue Button va co-mençar el 2010 al Departament

d’Afers de Veterans (U.S. De-partment of Veterans Affairs),

que proporciona atenció mèdica

als antics membres de les for-ces armades. Els veterans podendescarregar i compartir un arxiu

electrònic que conté les dadesde registres mèdics que anterior-ment només estaven disponiblesen paper. El 2012, la iniciativa es va incorporar a l’àmbit de treballde l’Ocina del Coordinador Na-cional per a la Salut i Tecnologiesde la Informació dins l’HHS (Of-ce of the National Coordinator forHealth IT), que ara coordina els

esforços per a la difusió de Blue

Button a tot el sistema d’atenciómèdica dels Estats Units. Els be-neciaris de Medicare, que són

ciutadans nord-americans de mésde 65 anys, ara poden accedir ales seves dades de reclamacions,per exemple, i imprimir un infor-

me per compartir amb els seuscuidadors i metges.

Des de la meva ocina estem

patrocinant un empresari residentals Centres de Serveis de Medica-re i Medicaid que està creant unaInterfície de Programes d’Aplicació(API) que permet als beneciaris

connectar les dades de reclamaci-ons de Medicare a les aplicacions,serveis i programes d’investigacióde la seva conança.

Considera que Blue Button es pot

estendre fins a arribar ser universal?Sí. Crec que el concepte d’accés indi- vidual a les dades de la història clíni-ca de cadascú ha de ser universal. Nosé si el Blue Button serà l’estàndard osimplement el pas previ a altres inici-atives amb el mateix objectiu.

8/19/2019 ACESinfo 57

10/32

10

OPINIÓ

La història clínica del segle XXI

JOAN GUANYABENSConsultor FREDERIC LLORDACHSResponsable d’eHealth de l’ACES LLUÍS MONSETDirector general de l’ACES

Potser sobtarà el que direm ara, però la història clí-nica (HC) ideal, entesa com el recull de tota la in-formació relativa a la salut d’una persona, hauriade funcionar de manera similar al nostre compte

bancari. En el compte, el principal actiu són els diners ien l’HC, la salut. Els bancs ens ofereixen uns serveis perutilitzar uns actius que són nostres, però nosaltres els po-dem modificar contínuament a través de processos moltsenzills i decidir-ne la cancel·lació i el traspàs a un altrebanc. ¿Seria desitjable —i possible— en un curt espai detemps disposar de serveis sobre la nostra informació de

salut de manera semblant, és a dir, basats en la confiança,segurs, respectant de manera inequívoca la propietat, laprivacitat i la confidencialitat, la no-exclusivitat, la «uni-versalitat» i, si es pot, la «gratuïtat» ? Pensem que sí.

Aquesta HC similar a un compte de salut personalhauria de ser:p  Segura i privada: ningú que no sigui jo en podrà fer res

que jo no vulgui.p  Accessible des de qualsevol lloc i en qualsevol mo-

ment.p  Transportable sota el meu control.p

  Universal i estàndard: estructurada de tal manera quees pugui utilitzar i interoperar amb altres sistemessense cap restricció, incloent-hi la traducció a altresllengües.

p  Integral: que permeti incloure tota la informació quecalgui.

Avui som lluny d’aquesta situació (no tecnològica-ment) i, a més, no anem en la direcció adequada. Seguiminvertint molt a resoldre les nostres necessitats com aplanificadors, finançadors, asseguradors, proveïdors o in-vestigadors, i construïm HC parcials, isolades, complexes.No estan ben pensades per atendre i resoldre les neces-sitats del ciutadà, sinó les nostres com a Administració,asseguradors o proveïdors. No hem donat solucions i ins-

truments perquè els ciutadans puguin gestionar i exercirels seus drets d’acord amb les seves necessitats. I el re-sultat és una informació dispersa, molt difícil d’integrar,d’utilitzar, de tractar, que genera ineficiències i no avançaal ritme del món globalitzat. L’objectiu ja no és digitalitzarni eliminar el paper de les nostres consultes, sinó posar adisposició dels pacients mitjans útils en un entorn extre-mament sofisticat i mutable.

Què cal fer per avançar cap a una transformació realdel nostre sistema de «salut digital»? La resposta és fa-cilitar al ciutadà la seva informació i el control absolut

sobre ella. No només legalment, sinó de manera pràctica.No es tracta que pugui consultar  la informació; es tractaque la tingui en registres o documents fàcilment gestio-nables i l’utilitzi amb plena disponibilitat, responsabilitati seguretat.

L’Administració, els centres sanitaris, les assegura-dores i els professionals hem de facilitar i promoure leseines per fer-ho possible. Per tant, tots hem de passar devoler ser proveïdors de solucions a ser-ne d’informació,retornant-la al seu propietari i: el pacient. L’objectiu éssenzill; el camí, no. Però tenim experiències pràctiques

que ens indiquen que és possible fer-ho. Caldrà treballarmolt en diferents nivells:p  El consens i la difusió dels estàndards adequats per

facilitar al ciutadà la informació, i que sigui tractable iinterpretable.

p  La legislació i normativa que facilitin obtenir de ma-nera senzilla, segura i estàndard la informació pròpia,resultant de l’atenció.

p  L’oferta de plataformes d’absoluta confiança que faci-litin al ciutadà la custòdia, l’accés i els serveis de valorde tot tipus sobre la seva informació.

El camí ha de anar en aquesta direcció i volem assu-mir la responsabilitat d’assenyalar-lo i facilitar-lo. Nomésaixí la història clínica serà realment del ciutadà.

Una visió disruptiva del ciutadà i per al ciutadà

8/19/2019 ACESinfo 57

11/32

Hivern 2016 · 11

8/19/2019 ACESinfo 57

12/32

12

Units contra la morositat

ANTONI CAÑETESecretari general de PIMEC

Un nou any implica nous desitjos i, sobretot, la vo-luntat de no repetir els errors del passat. Durantles festes he rebut moltes felicitacions, i totesparlaven de salut. Si tan important és la salut i si,

per fi, el PIB creix un 3,2%, per què no situem les políti-ques de tornada a la normalitat entre les prioritats? Comes pot entendre que, després d’haver fet l’esforç mésimportant de les últimes dècades per pagar els deutespendents de les administracions i d’haver generat un me-canisme de finançament autonòmic (FLA), s’allarguin els

terminis de pagament en molts sectors, i especialmenten el sanitari? Els perjudicats són els ciutadans i, per tant,les empreses que treballen amb les administracions, so-bretot les de serveis i concerts.

En el camp de la sanitat, retardar els pagaments o noefectuar-los posa en risc el servei bàsic més importantde la societat. En els considerants 23 i 24 de la directiva depagaments (2011/7/UE) es diu: «Els poders públics dis-posen de fonts d’ingressos més segures, previsibles i con-tínues que les empreses [...], per la qual cosa els períodes

de pagament, com a regla general, no han de superar els30 dies [...] i en cap cas els 60 dies». I més concretament:«Els sistemes d’assistència sanitària constitueixen unapart essencial de la infraestructura social d’Europa [...]els estats membres han de fer tots els possibles perquèels pagaments en el sector de l’assistència sanitàriaes facin d’acord amb els terminis legals de pagament».A l’article 4t de la directiva, punt 3r, apartat a) es diu que

«el termini de pagament no pot superar cap dels termi-nis següents: 30 dies naturals després de la data en quèel deutor hagi rebut la factura [...]. En el cas que la datade recepció de la factura sigui dubtosa, 30 dies naturalsdesprés de la data de recepció dels béns o prestació deserveis».

És més que evident l’esperit del legislador europeu,així com el mandat per als estats membres, que en elcas d’Espanya es concreta en el RD 4/2013. Gràcies a

aquesta legislació, i a la feina feta per associacions em-presarials com l’ACES, la FEFAC, el Consell de Col·legisFarmacèutics, l’UPIMIR, la FEDIFAR, la Federació Catala-na d’Ortopèdia, sota el paraigua de PIMEC, que lidera laPlataforma Multisectorial Contra la Morositat, s’ha creatun moviment garant de la directiva europea i de les de-núncies dels seus incompliments.

No es pot permetre que els empresaris de la salut haginde finançar el que correspon a l’Estat. El desembre hemarribat a una situació límit amb pagaments pendents de

2.000 milions d’euros en l’àmbit sanitari, només a Cata-lunya, on els centres sanitaris han arribat a més de 120dies de retard en els pagaments. Hem de reivindicar elsnostres drets als tribunals, com han fet les farmàcies.Tots els sectors hauríem d’actuar junts. Permetre que lesadministracions paguin quan vulguin és tornar a la incer-tesa de l’any passat. A més, un país que té terminis de pa-gament superiors als d’un altre país perd competitivitat.

Atacar la morositat és atacar un dels grans mals que te-nim actualment. Estic segur que tots els que vam crearllocs de treball estarem d’acord a unir-nos per demanarel que és just i amb dret a llei, per poder centrar-nos en elnostre compromís: generar riquesa i benestar.

«PERMETRE QUE LES ADMINISTRACIONS

PAGUIN QUAN VULGUIN ÉS TORNAR A LAINCERTESA DE L’ANY PASSAT».

Pagar els serveis sanitaris és la millor manera de garantir la salut el 2016

A FONS

8/19/2019 ACESinfo 57

13/32

Hivern 2016 · 13

8/19/2019 ACESinfo 57

14/32

1414

En primer lloc va intervenirMaria Eugènia Domènech,directora del Servei Catalàde Trànsit, que va recordar

el gran impacte social dels acci-dents de trànsit amb les darreresxifres anuals disponibles: 30.000

ferits lleus, 1.888 ferits greus i272 morts als carrers i les carrete-res de Catalunya.

Cristina Contel, presidenta del’ACES, va explicar els objectius

de la jornada: conèixer els drets de

les víctimes i ns a quin punt són

respectats; donar veu a tots els

agents implicats en aquest àmbit iespecialment a les associacions de víctimes, i debatre el paper de lesasseguradores «responsables dela garantia de la continuïtat assis-tencial». Contel va remarcar quetant les víctimes dels accidentscom la ciutadania en general pa-teixen «una manca d’informacióadequada entorn dels sinistres».

La presidenta de l’ACES també va incidir críticament en diversosaspectes de la nova norma, comara «la derivació de les víctimes a

determinats proveïdors tot limi-

tant o negant-los el dret a la lliureelecció del centre assistencial orehabilitador», o el diagnòstic adistància dels danys «per part depersones que no són professionalssanitaris», sense oblidar el fet quela sanitat pública no factura elscostos reals de l’assistència a les víctimes d’accidents de trànsit, enbeneci del sector assegurador,

cosa que genera una competèn-cia deslleial a la sanitat privada». Ángel Amilibia, especialista debiocinètica lesiva dels accidentsde trànsit, va conrmar les críti-

Els drets de les víctimesLa jornada, celebrada el 20 d’octubre a la Clínica Corachan, va servir per analitzarles implicacions de la nova Llei de reforma del sistema de valoració de danys cau-sats a les persones en accidents de circulació, que ha entrat en vigor l’1 de gener.La llei estableix un nou barem d’indemnitzacions i actualitza un sistema que estavavigent des del 1995.

EL REPORTATGE

JORNADA SOBRE GESTIÓ ASSISTENCIAL DELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

8/19/2019 ACESinfo 57

15/32

Hivern 2016 · 15

ques enunciades per Cristina Con-tel a través d’una anàlisi detalladade la norma i va destacar que en

el nou barem es tendeixen a re-duir les indemnitzacions per trau-matismes menors, «que constitu-eixen el 95% del total».

LA IMPORTÀNCIADELS PROFESSIONALSLa jornada va prosseguir amb lacelebració de dues taules rodones.La primera, amb el títol La presta-ció d’assistència sanitària als acci-

dentats de trànsit, va ser moderadaper Eduard Bermejo, responsablede l’àrea de trànsit de l’ACES, i vaservir per posar en relleu la impor-tància dels protocols i la tasca delsprofessionals de la medicina a l’ho-ra d’oferir una més bona atenció ales víctimes dels accidents. Xavier

GESTIÓ ASSISTENCIAL DELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Jiménez, responsable de segure-tat del pacient i processos clínicsdel SEM, va explicar l’aplicació del

Codi PTT. Es tracta d’un modelbasat en un sistema organitzatd’atenció als traumatismes greus,on els diferents dispositius que in-tervenen tenen molt denit el seu

paper segons el nivell de gravetat. Aquest codi, que demana equips

multidisciplinaris, «simplica elscircuits i la coordinació entre totsels agents i evita disfuncions comara els trasllats innecessaris», se-gons Jiménez. El nombre decodis PTT activats creix, i cal re-cordar que els traumatismes sónla principal causa de mortalitat i

discapacitat en persones de ns

a 44 anys.Tot seguit, el doctor Javier

Górriz, traumatòleg, cirurgià orto-pèdic i membre del comitè mèdicper a la reforma del barem mèdicdels accidents de trànsit, va in-troduir la qüestió de la «fuetadacervical», una de les lesions méshabituals en aquest tipus d’acci-

dents. Górriz va defensar la inter- venció dels professionals mèdics«per poder fer un reconeixe-ment en condicions, ja que unaexploració cervical demana com

a mínim uns 20 minuts». JavierSalguero, metge rehabilitador, vacoincidir a destacar la importància

Javier Salguero: «La part administrativa s’ha d’adap-tar a la part mèdica, i no al contrari».

8/19/2019 ACESinfo 57

16/32

8/19/2019 ACESinfo 57

17/32

8/19/2019 ACESinfo 57

18/32

18

PUBLIREPORTATGE

El món de la sanitat està immers en una tendència im-prescindible per a la seva evolució: el compromís delpacient amb la seva salut.

Per això és necessari dotar les empreses de les einesnecessàries per a la creació de comunitats de pacientsactius i compromesos.

Després d’una primera fase d’integració de sistemes,denominada interoperabilitat  i destinada a connectar elsprofessionals adequats perquè disposin de la informa-ció dels pacients, arriba una nova etapa en la qual nousagents —i no només personal d’assistència sanitària—necessiten una visió completa d’aquesta informació. Und’aquests agents és el pacient, per a qui ja no n’hi ha proua ser només un observador de la seva salut i cures.

És el nou perfil del pacient compromès, que gestionaactivament i de manera informada la seva salut i el seubenestar, i, cada vegada més habitualment, el d’altrespersones a càrrec seu. Aquest nou pacient revisa i ges-tiona les històries clíniques, s’informa de les condicions,adopta hàbits saludables, adquireix productes sanitarisamb informació i interactua amb els proveïdors sanita-ris com un soci més.

Amb l’objectiu de dotar tots els actors d’aquest ecosis-

tema de les eines necessàries per a una gestió adequa-da i eficaç de les dades, InterSystems ha desenvolupatHealthShare Personal Community, un mòdul de la pla-taforma InterSystems HealthShare® que facilita la in-terconnexió de múltiples agents com a generadors i/oconsumidors d’informació.

José Carlos Ruíz, project manager  d’InterSystems Iberia

InterSystems HealthSharePersonal Community

Destaquen les funcionalitats següents:

p  Cronograma de salut personal intuïtiu i visual, ambtota la informació clínica, social i administrativa.

p

  Missatgeria segura per a la comunicació amb pro-fessionals de les entitats sanitàries.p  Registre segur i gestió de representants legals (per a

casos de menors o incapacitats).p  Serveis administratius addicionals, com ara citació,

registre de llista d’espera o renovació de medicacions.p  Contingut educatiu personalitzat, on el pacient pot

seleccionar entre els canals que siguin del seu inte-rès, amb accés al calendari d’esdeveniments i citespersonals a qualsevol centre de la xarxa sanitària.

Tota l’arquitectura interna de HealthShare Personal

Community està basada en estàndards, entre els qualsdestaca l’ús de FHIR (estàndard d’HL7 per a interope-rabilitat granular) mitjançant serveis REST en formatJSON. HealthShare està certificat en la majoria de cir-cuits IHE disponibles.

L’accés a la informació es pot fer a través del web i estàoptimitzat per accedir a través de dispositius mòbils,com ara tauletes o telèfons intel·ligents.

Personal Community ja està sent utilitzat en tres orga-

nitzacions del nord-est dels Estats Units (Hixny, Baysta-te Health i Hunterton Healthcare) i la plataforma té unaforta presència en els estats de Texas, Nova York, Mis-souri, Illinois i Rhode Island. A més, a Europa gestionala Història Nacional de Salut de Suècia (amb 9.400.000pacients) i hi ha projectes d’implantació al Regne Unit.

18

8/19/2019 ACESinfo 57

19/32

Hivern 2016 · 19

ACTIVITAT ACES

La presentació de l’enquesta va anar a càrrec deldirector de l’ACES, Lluís Monset, que va precisarque l’objectiu havia estat «veure quines són les

expectatives del sector privat que treballa en el

mercat a partir de la situació actual i sobretot amb vista al futur». Les dades indiquen un cert optimisme

que s’expressa en el fet que una àmplia majoria de

centres esperen incrementar la seva facturació, i tam-

bé la rendibilitat, respecte a l’exercici anterior.

En contrapunt a aquest sentiment, més del 50% delscentres veuen com una amenaça el procés de con-centració que s’està produint en el sector. Entre elsdiferents reptes a superar, apareixen de manera des-tacada la pressió de les companyies asseguradoresen les tarifes i els canvis en els uxos de pacients

provinents d’aquestes companyies. L’enquesta tambédescriu les estratègies de creixement (nous serveis

mèdics, captació de professionals reconeguts, mo-dels de nançament i descomptes) i de contenció de

la despesa (optimització de processos, plataformes

de compres). Lluís Monset va qualicar el treball de

Deloitte com «una important base d’estudi que pot

servir per a un debat més aprofundit».

Jornada de reflexió sobre l’estat del sectorEl 5 de novembre passat l’ ACES va celebrar la seva junta directiva a l’Institut Lleidad’Oftalmologia. A continuació, es van presentar i debatre dos treballs de gran inte-rès: una enquesta de Deloitte sobre com perceben els centres la seva situació en elmercat i una anàlisi econòmicofinancera del sector sanitari privat a Catalunya.

Lluís Viguera, director de la Fundació Finestrelles i presi-dent de la comissió econòmico-financera de l’ACES,

va exposar els trets més significatius de l’evolució dequatre segments d’activitat: hospitals d’aguts, restad’especialitats mèdiques, proves complementàries (la-boratoris i diagnòstic per la imatge) i transport sanitari.La mostra estudiada ofereix un volum de treballadors alsector (21.000) equiparable al d’altres força rellevantsa l’economia, com les arts gràfiques o la fabricació deproductes farmacèutics. Per primera vegada es fa unintent de calcular l’ordre de magnitud de l’activitatprivada “particular”, no finançada per asseguradores.Finalment, es va posar de manifest que el sector sanita-ri privat està immers en un període de fort dinamisme,que es reflecteix també en uns resultats econòmicofi-nancers molt heterogenis, entre subsectors i entre lesempreses dins aquests subsectors.

ANÀLISIECONÒMICAFINANCERADEL SECTOR 2012-2013

8/19/2019 ACESinfo 57

20/32

20

La conclusió principal de lapresentació va ser que la sa-nitat privada ha d’esdevenirla peça clau en un gran pac-

te per poder afrontar els reptesfonamentals del sistema sanitarien el seu conjunt en els pròxims

anys. Tal com va assenyalar Ma-nuel Vilches, director general del’IDIS, «quan acabi la crisi, elsproblemes com ara l’envellimentde la població o la cronicitat, lasobreutilització de serveis o el

repte tecnològic persistiran». Desd’aquest punt de vista, la sanitatprivada està posicionada per do-nar resposta a les necessitats as-sistencials de la població.

 Aquest pacte implica que, tanta Catalunya com a la resta de l’Es-tat, el sector sanitari privat ha deser un aliat fonamental del serveipúblic, amb el qual ha de treballarconjuntament en una agenda dereformes estructurals. Per facilitaraquest objectiu, l’Administració

haurà d’impulsar un nou marcnormatiu que faciliti escena-ris d’estabilitat i la col·laboració

publicoprivada, qualicada per

 Vilches d’«absolutament impres-cindible per a la sostenibilitat i lasolvència del sistema sanitari».

La presidenta de l’ACES, Cris-tina Contel, va assenyalar quel’informe 2015 permetia «consta-tar la consolidació del camí a l’ex-cel·lència i l’aposta per la qualitat

que fan les nostres entitats». I va

Aportant valorEl 24 de novembre, l’Hospital Quiron de Barcelona va acollir la presentació de l’informeSanidad privada. Aportando valor. Análisis de situación 2015 , una autèntica radiogra-fia que recull les dades més significatives en dimensió i estructura del sector, ús ivaloració dels serveis, pes en l’economia, i perspectives de futur. L’acte, organitzatper l’IDIS en col·laboració amb l’ACES, va servir també per subratllar el paper deter-minant del sector privat en la futura viabilitat del sistema sanitari en el seu conjunt.

ACTIVITAT ACES

EL PAPER DECISIU DE LA SANITAT PRIVADA A CATALUNYA I A ESPANYA

8/19/2019 ACESinfo 57

21/32

Hivern 2016 · 21

destacar que «quan al ciutadà se’ldeixa escollir opta majoritària-ment per la provisió privada».

DADES QUE SÓN ARGUMENTSLes xifres exposades per Manuel

 Vilches són el millor suport en fa- vor del paper decisiu del sector enel sistema de salut. En primer lloc,destaca el pes en l’economia delcreixement progressiu de la des-pesa sanitària privada, que va pas-sar del 2,05% del PIB l’any 2000 al2,63% el 2012. Madrid, Catalunya

i Navarra són les tres comunitatson aquesta despesa per capita ésmés elevada. D’altra banda, el sec-tor sanitari donava feina el 2014 amés de 236.000 professionals sani-taris, 6.000 més que l’any anterior.

Una altra constatació rellevantés com la sanitat privada contri-

EL PAPER DECISIU DE LA SANITAT PRIVADA A CATALUNYA I A ESPANYA

bueix a descarregar el sistema

públic bàsicament a través de lesassegurances i de la provisió pro- vades. L’informe ha calculat queles primeres signiquen un estalvi

de 1.219 € per persona i any al

Sistema Nacional de Salut.

La millora de l’accessibilitat dela població a l’assistència sanitàriaés un altre argument incontesta-ble. Catalunya, Madrid i Anda-lusia disposen del major nombred’hospitals privats i una majoroferta de llits pertanyents a cen-

Cristina Contel: «Quan al ciutadà se’l deixa escolliropta majoritàriament per la provisió privada».

8/19/2019 ACESinfo 57

22/32

22

ACTIVITAT ACES

tres d’aquesta titularitat. En con- junt, el sector privat compta ambel 53% dels hospitals i el 33% dels

llits d’Espanya. Quan es parla dela xarxa de centres, cal afegir la

seva àmplia cobertura geogràca

i una gran diversicació i exibili-tat de l’assistència (horaris d’aten-ció amplis i telemedicina).

D’altra banda, el sector sani-tari privat tendeix a incorporar

cada cop més tecnologia avança-da. Els hospitals privats duen aterme el 57% de les ressonàncies

magnètiques i el 49% de les PET(tomograes per emissions de

positrons). L’ús d’aquestes i al-tres tecnologies contribueixen a

la prevenció de malalties, millo-ren l’ecàcia i l’eciència de les

teràpies, i permeten una millorgestió de la informació clínica idels recursos nancers i humans.

Catalunya és la comunitat ambmés penetració de l’alta tecnolo-gia als hospitals privats: un 48%.

LA SITUACIÓ A CATALUNYAEl director general de l’ACES, LluísMonset, va fer l’exposició de les da-des més rellevants de Catalunya.Prop de dos milions de catalanstenen una assegurança sanitària

privada. A més, del total d’hospi-tals privats, el 21% tenia concertsl’any 2013. A Catalunya, la sanitatprivada representa el 32% de la

despesa total, una dada per sobrede la mitjana espanyola, que ésdel 28,3%. Pel que fa a la despesaprivada per capita, Lluís Monset vaindicar que a Catalunya és un 29%

superior a la mitjana espanyola.També va destacar l’elevat

grau de satisfacció amb els ser- veis de la sanitat privada i espe-cialment de l’atenció assistencial,que rep una valoració de 8,2 demitjana en el cas de l’ingrés hos-pitalari, seguida d’un 7,7 quan esparla de la consulta d’atenció pri-mària i especialistes, i d’un 7,3 pelque fa a les urgències.

 Va cloure l’acte LourdesMas, vicepresidenta de l’ACES,que va qualicar la recopila-ció d’informació com «una einaimportantíssima per millorar elservei al pacient». Va afegir tam-bé que l’aportació de valor quees mostra amb informes com el

Manuel Vilches:  «La col·laboració publicoprivada ésabsolutament imprescindible per a la sostenibilitat i lasolvència del sistema sanitari».

Lluís Monset:  «A Catalunya la sanitat privada repre-senta un 32% de la despesa total».

de l’IDIS «és important perquèl’Administració pública recone-gui la nostra importància, per-què institucions professionals ipacients puguin compartir co-neixement, i per fer que el nostre

model de sanitat privada serveixi

de referència a d’altres països».

8/19/2019 ACESinfo 57

23/32

Hivern 2016 · 23

COMISSIONS

Quins temes tracta la comissió que vostè presideix?Entre les missions de l’ACES destaca el fet de contribuir ala consecució d’un sistema sanitari sostenible, pròxim, ac-

cessible, d’alta qualitat i innovador. La Comissió de Quali-tat contribueix a aquesta estratègia a través de les sevesfuncions d’assessoria i col·laboració amb els professionalstot facilitant l’intercanvi d’experiències, la resolució de pro-blemes pràctics assistencials, el suport a la implantació demodels d’acreditació sanitària i l’aportació dels experts enla innovació en totes les disciplines relacionades amb la mi-llora contínua de la qualitat.

Quina és la importància d’aquest àmbit per als mem-bres de l’ACES?

La gestió de la qualitat és un esforç continuat i dinàmic queimplica el 89% dels centres associats. En aquest context,és imprescindible un fòrum d’intercanvi d’experiències i deformació continuada per afrontar els vertiginosos canvisdel sector sanitari del nostre país.

Quins són, en aquest moment, els reptes més impor-tants que té plantejats la comissió?La comissió té dos reptes immediats. El primer és promou-re la implantació, en l’àmbit català, del Sistema de Reco-neixement de la Qualitat de l’IDIS, en el disseny del qualvan participar membres de la comissió. Un segon repte ésdesenvolupar als centres associats eines encara més inno-vadores per millorar la qualitat, com el Lean Healthcare o elSix-sigma, que poden contribuir a la sostenibilitat i la sol-vència del sector sanitari privat.

Genís Carrasco, president de la Comissió de Qualitat

«El 89% dels centres associats a l’ACES disposende sistemes de gestió de la qualitat assistencial».

INFERMERIAAquesta comissió ha fet un balanç de les segonesJornades d’Infermeria de l’ACES, que amb eltítol Atenció i informatització: aliats o enemics?  es van celebrar el 7 d’octubre a Barcelona. Lavaloració de la jornada ha estat molt positiva pelnivell d’assistència, per la qualitat dels ponents ipels resultats de l’enquesta de satisfacció que esva fer entre els participants. La comissió tambéha debatut sobre els possibles temes que espodrien tractar en futures convocatòries, i ques’acabaran de dimensionar i prioritzar durant elmes febrer. Entre aquests temes cal esmentar:

p  Acreditació IDIS de la qualitat amb una sessióconjunta amb la Comissió de Qualitat

p  Carrera professional: es proposa presentarels diferents models de cada centre associat

p  Implicacions de la nova normativa LOPDp  Incorporació del pacient en òrgans de direccióp  Paper de la infermeriap  Seguretat del pacientp  Afectació de la nova carta de drets i deures

COMPRESAquesta comissió ha convidat el grup Matachanaa presentar la seva oferta de serveis i productesen l’àrea d’esterilització de productes sanitarisper a hospitals, laboratoris, centres de recerca iindústria en general. Fundat el 1962, és un delsfabricants d’esterilitzadores capdavanter aEuropa, i té una destacada presència en l’àmbitmundial a través de filials que operen a França,Alemanya, l’Argentina i Malàisia. També comptaamb distribuïdors en més de 65 països. A més,la Comissió de Compres ha reprès la possibilitat

de fer un informe sobre el portal Orga Consulting,impulsat per les mútues, a fi de centralitzar lescompres en l’àmbit estatal.

ACTIVITAT RECENT

Hivern 2016 · 23

8/19/2019 ACESinfo 57

24/32

24

PUBLIREPORTATGE

ALEJANDRO FERRERODirector general d’Incotec, especialistes en retorns de la innovació

«Hi ha moltes empreses que sóninnovadores i no ho saben».

Quin és el seu diagnòstic sobre el sector de la salutactualment?La creixent competència obliga cada un dels membresd’aquest ecosistema a reinventar i a diferenciar la sevaoferta respecte de la competència si no es vol caure en unaguerra de preus, que, com ja ha passat en altres sectors,

provoca l’erosió sistemàtica dels marges de contribuciói/o la dràstica reducció de la qualitat del servei.

Quins han estat els mecanismes més utilitzats peraconseguir-ho?Durant molts anys, la sanitat privada ha fet gala d’una mi-llor atenció al pacient per fer-se un lloc en el mercat enfrontde la sanitat pública, que, sovint, comptava amb força mésrecursos. Actualment, la promoció internacional en l’ano-menat turisme sanitari   també contribueix al creixementde les clíniques espanyoles amb un mercat que va arribarals 500 milions d’euros el 2015 i que continua creixent a unritme del 20% anual. Però la promoció no és necessària-ment un fet distintiu...

Llavors, què han de fer les empreses del sector de lasalut per distingir-se?En primer lloc, ens hem de preguntar per què un pacientdecideix confiar la seva salut a la nostra clínica i en quèsom pioners; en definitiva, tenir clara la nostra propostade valor. Necessitem maximitzar per comunicar correc-tament als nostres clients potencials i millorar la capaci-tat de negoci.

I com podem fer-ho?Aquesta estratègia passa per identificar les activitats

innovadores que fa una empresa i que, conscientmento inconscient, defineixen el seu ADN, amb la intenció derecopilar-les, posar-les en valor i rendibilitzar-les gràciesals diferents i potents incentius que tenen: subvencions,crèdits tous i deduccions fiscals. Això permet a una em-presa del sector de la salut no només generar conscièn-cia d’empresa innovadora, sinó estructurar una àrea méso menys modesta d’R+D+i per impulsar nous projectesque definiran la proposta de valor dels pròxims anys. Estracta d’entrar en un cercle virtuós on la innovació ge-nera més innovació impulsant un creixement sostenible

per a l’empresa.

Com podem saber si la nostra empresa és innovadora?Hi ha moltes empreses que són innovadores i no hosaben, encara que el focus de la seva activitat sigui as-sistencial. Per exemple, si els nostres professionals fanponències en congressos o publiquen articles en revis-

La innovació és vital per diferenciar-se en un entorn cada vegada més competitiu

«LA INNOVACIÓ GENERA MÉS INNOVA-CIÓ I IMPULSA UN CREIXEMENT SOSTE-NIBLE PER A L’EMPRESA».

24

8/19/2019 ACESinfo 57

25/32

Hivern 2016 · 25

tes científiques, segurament estem parlant d’una empresa que in-vestiga i que potencialment està innovant. El que passa és que lesempreses no sempre són capaces de documentar les activitats derecerca més o menys estructurades i disperses en el dia a dia perconvertir-les en un projecte realment innovador.

Com podem canalitzar la nostra capacitat innovadora?Si l’empresa no té els recursos interns necessaris, haurà de re-córrer a especialistes capaços de documentar les activitats de

recerca, o bé contractar experts independents per emetre infor-mes tècnics que avalin la novetat de la investigació feta. El reco-neixement d’un expert acreditat sobre el caràcter pioner de lesnostres investigacions té un valor enorme per a l’empresa, ja queincrementa el sentiment de pertinença al grup del nostre equipmèdic i potencia la imatge de marca diferenciant-la dels competi-dors. A més, estarem augmentant la nostra seguretat fiscal.

Per tant, estarem entrant en el cercle virtuós de la inno-vació...Exacte. És freqüent que aquest reconeixement inicial sigui el ger-men de nous projectes d’investigació per part del quadre mèdic

que ens ajudaran a continuar el procés de diferenciació. És enaquesta fase on la recerca de finançament, tant en l’àmbit nacionalcom europeu, podrà reduir els costos i la incertesa que qualsevolnou projecte significa.

Ho podria il·lustrar amb un exemple?Sempre recordo el cas d’una clínica de dimensions mitjanes que dedisposar d’una activitat investigadora poc estructurada ha passat atenir dos projectes d’investigació oberts cada any, de manera quees beneficien de deduccions fiscals, crèdits tous i subvencions demanera recurrent, mentre es planteja abordar el seu primer pro-

jecte de recerca de caràcter internacional durant el 2016. Aquestcanvi de plantejament ha transformat radicalment la seva propostade valor, i l’ha posicionat com un dels centres de referència a escalainternacional de la seva especialitat.

Com a conclusió, quines són les perspectives del sector a Ca-talunya?El sector de la salut privada a Catalunya té un enorme potencial decreixement si incorpora la innovació, cosa que de manera més omenys estructurada ja fa, a la seva proposta de valor i ho comunicade manera adequada. A més, per a aquesta tasca pot comptar ambun important suport econòmic per part de l’Administració pública,així com amb professionals capaços de gestionar-ho de manera efi-cient, com per exemple, la nostra empresa.

Hivern 2016 · 25

8/19/2019 ACESinfo 57

26/32

26

QUIN TIPUS DE FORMACIÓ REP EL PERSONAL DEL CENTRE?És una formació coherent amb la manera que tenim de veure la tasca dels nostrestreballadors. Sempre hem valorat la necessitat que adquireixin nous coneixements ies posin al dia en les últimes novetats amb la finalitat de millorar la qualitat assisten-cial. La formació no l’entenem només com una proposta que ve «de dalt». Mirem derecollir les inquietuds que ens manifesta el mateix personal: els treballadors tenenla iniciativa de sol·licitar la realització de cursos que considerin que els aporten unbenefici a la seva tasca quotidiana. Segueixen dos tipus de formació: l’orientada alterreny assistencial i la que reuneix aspectes com ara la gestió de les emocions, la

prevenció de riscos laborals, o l’atenció al públic.

COM INCIDEIXEN, AQUESTS DOS TIPUS DE FORMACIÓ, EN LA MILLORA DELES TASQUES QUE ES FAN AL CENTRE?El nostre és un centre sociosanitari i hospital d’atenció intermèdia que atén gent granmolt dependent i això genera unes demandes específiques. Els cursos que cobreixenla part assistencial permeten als empleats millorar les habilitats en el tractament deles persones d’edat. Pel que fa als cursos de prevenció de riscos, són molt impor-tants. Així, per exemple, l’aprenentatge de com fer correctament els moviments peratendre els pacients ajuda a evitar lesions d’esquena que, altrament, serien habitu-als. Els cursos que inclouen aspectes de comunicació i de com millorar el treball en

equip també són força rellevants per a un centre com el nostre.

S’OPTA MÉS PER FORMACIÓ PRESENCIAL O PER FORMACIÓ EN LÍNIA?La majoria de cursos que segueix el personal és presencial. Tenen més acceptaciója sigui perquè l’intercanvi d’idees és més intens o bé perquè, si sorgeixen dubtes,es poden aclarir in situ , o simplement perquè es valora molt el contacte directe ambel docent. També se’n fan en línia, si bé de moment és una opció minoritària. D’altrabanda, bona part de la formació es fa al centre, i en aquest sentit facilitem tant elsmitjans com l’espai per impartir-la als formadors que vénen de fora.

COM VALORA LA TASCA DE L’ACES EN L’ÀMBIT DE LA FORMACIÓ?Penso que l’ACES està innovant contínuament en aquest camp i la prova és quesempre prepara propostes de nous cursos que cobreixen bé les necessitats del nos-tre centre. També he de subratllar que són molt accessibles: sempre estan oberts aescoltar els nostres suggeriments. La formació és coneixement, sens dubte, peròtambé és diàleg i reflexió sobre nostra tasca, i això només pot ser positiu.

«Formació és coneixement, però tambédiàleg i reflexió sobre la nostra tasca».

FORMACIÓ

ACESULTREIA

Més informació:www.aces.es

ANA CABELLO PÉREZ,DIRECTORA D’INFERMERIA I COORDINADORA DE FORMACIÓ DE LA CLÍNICA NUESTRA SEÑORA DE GUADALUPE

ULTREIA, centre de formació especia-litzat en l’àmbit sanitari us ofereix:

SERVEI DE CONSULTORIA- Detecció de necessitats formatives- Disseny del Pla de Formació 2016

FORMACIÓ INCOMPANY- Formació a mida realitzada en els vos-

tres centres

GESTIÓ DELS TRÀMITS DE LESBONIFICACIONS DE LA FUNDA-CIÓ TRIPARTITA

17 i 22 de marçAtenció al client30 hores

1, 3 i 7 de marçCures auxiliars d’infermeria

hospitalària al nounat 20 hores

1, 3, 8 i 10 de marçInfermeria d’hospitalsa la unitat de cures intensives 25 hores

9, 14, 16, 21 i 23 de marçAtenció al pacient politraumàtic.Adreçat a infermeres 20 hores

29 i 31 de març / 5, 7 i 12 d’abrilCures bàsiques per al pacientinestable. Adreçat a auxiliars 20 hores

4, 6, 11, 13 i 18 d’abrilCures auxiliars d’infermeriahospitalària a una unitat de curesintensives 20 hores

5, 7, 12, 14 i 19 d’abrilAtenció al pacient amb accidentsvasculars. Adreçat a infermeres 20 hores

CURSOSGRATUÏTSMARÇ-ABRIL

8/19/2019 ACESinfo 57

27/32

Hivern 2016 · 27

p  El 3 de febrer, Cristina Contel, presidenta del’ACES, va assistir a l’acte de presentació de lanova proposta de formació professional de Gestió

administrativa a l’àmbit sanitari, que va tenir lloca la sala d’actes del Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. L’acte va comp-tar amb la presència del subdirector general deProgrames, Formació i Innovació, Estanislau Vi-dal-Folch; el cap de Servei de Programes i Projec-tes de Forment dels Ensenyaments Professionals,Ferran Castrillo, i l’assessora tècnica docent d’Ad-ministració i Gestió, Graciela del Palacio.

ACES EN BREU

Aposta per la formacióprofessional

Davant la greu situació generada pels impagaments de l’Ad-ministració als proveïdors de serveis sanitaris i sociosanita-ris a finals del 2015, l’ACES va participar en diverses accionscoordinades amb organitzacions del sector. Aquestes accionsvan aconseguir desbloquejar el deute pendent fins al mesd’octubre del 2015 i els proveïdors de serveis sanitaris i socio-sanitaris passaran a cobrar a 60 dies de la data de facturació.

ÈXIT DE L’ACCIÓ COORDINADA

p L’ACES ha signat convenis de col·laboració amb tres nous patrocinadors:

Incotec, consultoria tècnica, especialitzada en innovació tecnològica,gestió ambiental i enginyeria; Som-hi, empresa dedicada a reformes detot tipus de locals, inclosos els centres sanitaris, i Validated ID, una firmaespecialitzada en identitat digital i signatura electrònica. Igualment s’hanrenovat els convenis amb Intersystems i Nemo Q.

Convenis

ACORD AMB ALIANZA GENERAL DE PACIENTESAmb motiu del MWCongress 16, i en el marc del Digital Health and Wellness Summit,

el cofundador de Doctoralia, el doctor Frederic Llordachs, presentarà oficialmentl’aposta de Doctoralia per oferir més i millors serveis als pacients. Aquesta aposta esconcreta en l’acord amb l’Alianza General de Pacientes, que agrupa 34 associacionsespanyoles de pacients amb gairebé 500.000 famílies associades i que cobreixen 28patologies diferents.

MILLOR ACCÉS A LA SANITAT PRIVADAEn aquest marc, l’objectiu per a ambdues entitats és millorar l’accessibilitat a lasanitat privada dels associats mitjançant la inclusió a les pàgines web de directorisespecífics de centres mèdics i professionals de la salut experts en la seva patologia.D’aquesta manera, seran els mateixos associats els que triaran quins centres i quinsprofessionals han d’aparèixer a les seves pàgines, i així es reflectirà en Doctoralia, mit-jançant la inserció del logotip de l’associació dins el perfil individual del professional.

EXPERTS MÉS A L’ABASTAixí mateix, Doctoralia adaptarà el seu premiat servei Pregunte al Experto a totes lesassociacions pertanyents a l’Alianza, de manera que podran comptar a la pàgina webamb un servei a través del qual els usuaris podran plantejar preguntes sobre les sevespatologies, que seran respostes pels experts registrats a Doctoralia. Aquesta iniciativamarca el camí de futur de Doctoralia, que resol cada vegada més els problemes delspacients en el seu accés als professionals sanitaris i centres mèdics més adequats.

Mobile World Congress

8/19/2019 ACESinfo 57

28/32

28

XARXA ACES

p  L’hospital va inaugurar el novembre el nou bloc quirúrgic,les instal·lacions de l’àrea d’urgències, la incorporació d’unTAC i una nova zona de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA). Entotal, s’han invertit sis milions d’euros en aquest projecte. Peral director gerent de l’Hospital Viamed Monegal, Jesús Niubó,l’objectiu de la reforma és «satisfer tots els nostres metges ipacients, així com les companyies asseguradores i les mútues,a l’entorn de Tarragona i les comarques limítrofs. Volem donarla millor cobertura, amb el suport d’un quadre mèdic d’espe-cialistes de prestigi i amb unes instal·lacions i una tecnologiasanitàries d’última generació».

El bloc quirúrgic està dotat de tres quiròfans d’aguts, unasala d’inducció i parts, una àrea d’esterilització, sis places deREA i muntalliteres. Així mateix, s’ha renovat el mobiliari i s’hanhabilitat nous equips quirúrgics a la planta zero de l’edifici quepermeten oferir una assistència de més qualitat. Pel que fa al’àrea d’urgències, s’ha renovat ampliant-ne la capacitat a cincboxs, un d’ells específic per a parades cardiorespiratòries, is’han millorat els accessos, tant de pacients com de vehiclesde transport sanitari. La nova àrea de CMA, situada a la segonaplanta, compta amb dos nous quiròfans, una àrea d’endoscò-

pies digestives i respiratòries, i dues zones d’adaptació al medi.

Addicionalment, i a fi de millorar el servei de radiodiagnòstic,s’ha incorporat un TAC que permet agilitar el diagnòstic exprésdels pacients d’urgències i de qualsevol pacient hospitalitzat.

D’altra banda, a les plantes d’hospitalització s’ha procedita la renovació de les instal·lacions hoteleres, amb nous llits i elssofàs d’acompanyants, fet que dóna una imatge més modernai molt més confortable a les habitacions. El repte, ara superatgràcies a la gran col·laboració de tot el personal, ha estat acon-seguir millorar les instal·lacions sense interrompre l’activitatper no perjudicar els usuaris i els clients de l’hospital.

Noves i millors instal·lacionsHOSPITAL VIAMED MONEGAL

8/19/2019 ACESinfo 57

29/32

XARXA ACES

p Clínica Creu Blanca ha posat en funcionament 2 nous quirò-fans i ha ampliat la zona d’hospitalització. D’aquesta mane-ra, el centre compta amb 6 quiròfans (4 d’ells equipats ambl’última tecnologia i 2 ambulatoris), i un espai habilitat per al’hospitalització de pacients que consta de 51 habitacions pera les estades postoperatòries on els pacients i familiars podengaudir de totes les comoditats i atencions necessàries. Per laseva banda, la unitat d’hospitalització disposa de 21 boxs.

Més quiròfans i ampliació

p  La Clínica Sagrada Família ha firmat una vegada més el Char-ter de la Diversitat, un codi de compromís que signen empresesi institucions d’un mateix país per fomentar el compromís ambprincipis fonamentals d’igualtat. Així, els membres del Charterde la Diversitat treballen a favor del dret de la inclusió de les per-sones en el lloc de treball, la implementació de polítiques con-cretes per afavorir un entorn laboral lliure i el foment de progra-mes de no-discriminació cap a grups desafavorits.

Charter de la DiversitatCLÍNICA SAGRADA FAMÍLIACLÍNICA CREU BLANCA

8/19/2019 ACESinfo 57

30/32

30

XARXA ACES

p  La Fundació Barraquer ha viatjat a Chiapas, Mèxic, a finals de gener, amb l’objec-tiu d’operar de cataractes més de 200 persones i fer fins a 500 consultes mèdiques.Aquest viatge, sota el lideratge d’Elena Barraquer, ha estat el resultat de la bona rela-ció entre el Govern de l’estat de Chiapas, l’Orde de Malta de Mèxic i la Fundació Bar-raquer. A la bona disposició de les autoritats locals, s’hi ha afegit la necessitat mèdicaque té la població d’aquest estat mexicà.

Al llarg del 2015 la Fundació Barraquer ha fet unes 3.000 operacions oftalmològi-ques als països següents: Níger, Cap Verd, Congo, Gabon, Malawi, Camerun, Moçam-bic, Angola, República Dominicana, Rwanda, Kenya, Bangladesh i Guinea Equatorial. El2015 ha estat l’any amb més viatges i nombre de cirurgies des de l’inici de l’activitatde la Fundació Barraquer el 2003.

p  El Centre d’Oftalmologia Barraquerva fer amb èxit el mes de desembreel primer implant de visió artificialARGUS II a Espanya a un pacient sor-dcec. La intervenció va anar a càrrecdel doctor Jeroni Nadal, coordinadoradjunt del Departament de Retina i Vi-

tri de la Barraquer i un dels dos únicscirurgians a Espanya preparats per feraquest tipus de cirurgia. Aquest centreja va implantar un dispositiu idèntic el2014, si bé en aquell cas el pacient noera sordcec. En aquest cas, el receptorde l’implant ha estat un home ambsíndrome d’Usher que ha esdevingutel primer pacient amb aquesta disca-pacitat que rep aquest dispositiu a Eu-ropa i el segon al món.

Visió artificial per aun pacient sordcec

Operacions a ChiapasFUNDACIÓ BARRAQUER CENTRE D’OFTALMOLOGIA

BARRAQUER

8/19/2019 ACESinfo 57

31/32

8/19/2019 ACESinfo 57

32/32